Volem profunditzar en un dels valors de Casa Sendra, la tradició. A més de la tradició de la llonganissa a Vic i la tradició del producte volem descobrir la tradició de l’empresa, de la marca i la gent que forma part del seu recorregut, i per tant, que han fet i fan possible que Casa Sendra sigui la millor llonganissa. Per a això entrevistem a Assumpta Tañá, que porta més de 40 anys treballant a Casa Sendra. És una peça clau en el desenvolupament que ha tingut la marca i l’èxit que té avui en dia. És la responsable del Showroom de Vic, la nostra joieria, un punt de venda i molt més, és on la tradició, l’exclusivitat i la gastronomia de la nostra casa es tornen tangibles. I per si fos poc, s’ocupa de la gestió comercial de Casa Sendra al costat del seu company Andreu Cardona.
Començant pels inicis, els seus a Casa Sendra, recorda els seus primers dies?
Vaig començar a Casa Sendra amb l’antic propietari Pau Arboix. Sempre ha estat una empresa molt familiar. Vaig aprendre la part comercial i administrativa des de dins de Casa Sendra. Això em va permetre conèixer el producte i els clients i anar adquirint responsabilitats. Una de les meves tasques és el contacte amb el client i fer-ne el seguiment.
El dia a dia seu i del Showroom.
La meva missió es gestionar el Showroom, la gent que ve a comprar o a visitar i compaginar-ho amb les tasques de comercial de l’empresa. He d’atendre la diversitat de clients que venen, també depèn molt de la època de l’any ja que la venda de la llonganissa canvia molt, amb diades i festes augmenta considerablement. L’època més bona és a partir del novembre fins abans de reis, és un canvi rotund. És època de regals i la gent vol tenir el millor a casa. A més, venen moltes empreses per a fer els obsequis de Nadal. Per això en aquest període es triplica la venta de l’any, tant al Showroom com a la empresa en general.
Referent a la clientela, tenim més de 1.000 clients a Casa Sendra.
Quina es la màgia o el poder d’atracció que té la marca?
L’encant de Casa Sendra és que té un posicionament en el mercat molt conegut i els que la coneixen saben que és única. Té una categoria i prestigi molt diferenciats de la resta. L’elaboració exclusiva del producte comença amb la matèria prima, amb matança pròpia, i un control exhaustiu. Un treball elaborat, de molta exigència, escollim les parts més nobles del porc, minuciosament, vigilant que no quedi cap nervi, cap tendrum, cap cartílag, només carn neta. Llavors es condimenta amb sal i pebre i s’emboteix amb una tripa natural de doble capa. Arrodonint-ho amb un procés d’assecat lentíssim.
La gent sap que assaboreix una autèntica llonganissa.
Relació amb el client i la marca.
Si el client no ha vingut mai, primer de tot es queda sorprès pel Showroom, mai s’haurien pensat que un lloc que ven llonganisses tingués tanta categoria, tant prestigi, tant glamour. És un bon producte, però entres a una joieria. Una joia gastronòmica que la gaudeix tota la família. El producte és importantíssim però la categoria que té es veu recolzada per la presentació del producte. És una joia i es tracta com a tal.
El nostre Showroom s’ha comparat amb el Tiffany de New York i s’ha confós amb una joieria quan es buscava la “xarcuteria Casa Sendra” i amb un restaurant 5 estrelles, pensant-se que es feia una degustació, exposició.
Quan la gent ve al Showroom aprecia el producte, la gent ve expressament. El millor és la satisfacció de saber que vens un bon producte que no defraudarà.
Visitants il·lustres.
Escriptors, directors de diaris com l’Antonio Franco director de El Periódico, directius del FC Barcelona,… i fins hi tot ens han comprat llonganisses per regalar a en Messi o en Xavi Hernández.
Com és el seu consum de Sendra i Bofill?
A casa habitualment no entra res més i en fem un consum habitual. Quan els meus fills eren petits l’entrepà per anar a l’escola sempre era de Casa Sendra. Ara, quan se m’acaba la llonganissa, en torno a comprar una altra i per nadal en porto a les visites i sopars familiars, no em preocupo de què portaré, ser que portaré Sendra.
Com ha estat per vostè el recorregut de Casa Sendra?
El senyor Pau Arboix va posicionar la llonganissa i el senyor David Garcia-Gassull va continuar la seva tasca. Casa Sendra era coneguda i tenia prestigi, però no s’havia fet molt a l’alçada de segons quin posicionament i Pau Arboix la va situar com a joia gastronòmica. Més endavant la va comprar en David Garcia-Gassull i va seguir aquesta labor, mantenint la qualitat i seguint treballant la bona presentació que se li va donar.
Entre Sendra i Bofill, alguna preferència?
Jo sempre poso l’exemple del meu company Andreu Cardona: Triar entre Sendra i Bofill es com triar entre el papa i la mama, les dos són de màxima qualitat. Jo diferenciaria la potència de Sendra i la suavitat de Bofill.
Comments are closed.