En totes les arts, inclosa també la del bon menjar, el gran refinament consisteix en la síntesi i la simplicitat. I, evidentment, cal remetre’s a la tradició, per no trair-la per ignorància, per negligència o per omissió. Així és com perdurem els artesans, que, en l’elaboració d’un producte, només reconeixem la llei de l’equilibri que la naturalesa mateixa ens imposa.
ARTESANS
llonganissa
La primera llonganissa i la més antiga de la ciutat de Vic
comença a forjar el seu camí quan Maria Anna Vilar, vídua de Josep
Sendra, instal·la un obrador (amb espais d’assecatge annexos i venda al
públic) al número 18 del carrer de Gurb de Vic. Sota la denominació
Viuda de José Sendra, la primera llonganissa tradicional inicia
la seva llegenda i Maria Anna Vilar es converteix en
l’elaboradora més antiga del famós embotit vigatà.
D’aquesta manera comença la nissaga d’un
estil d’elaboració propi que busca
l’excel·lència del producte.
− 1849 −
EL PRIMER
La llonganissa Sendra esdevé ràpidament un èxit gastronòmic i, fruit d’aquesta popularitat, l’any 1895 es trasllada l’obrador al número 11 de la Rambla dels Montcada de Vic, a un espai que esdevindrà el nou punt de referència de l’embotit vigatà i permetrà fer front a la demanda creixent. La família Sendra s’instal·la en un edifici alt i estret, on es respira passió per la llonganissa. El primer pis es converteix en la residència de la família, mentre que la resta d’espais es destinen a l’assecatge. La botiga és a peu de carrer. L’expansió es completa poc després, amb l’adquisició d’una finca adjacent per a ampliar els espais d’assecatge. L’any 1917, després de la mort de Josep Sendra, Joaquima de Más Nadal agafa les regnes del negoci per continuar la tradició.
1895
EXPANSIÓ
La fama nacional i internacional de la llonganissa Sendra obre les portes a l’exportació i, cap a l’any 1920, s’inicien les vendes a les que es coneixen com províncies d’ultramar, sobretot a Cuba i Amèrica del Sud. Aquestes esdevenen importants zones que degusten i aprecien les excel·lències de la llonganissa de Casa Sendra i valoren el seu estil artesanal. Poc després, l’any 1929, Joan Sendra de Más compra la marca a la seva mare, Joaquima de Más Nadal, i inicia l’expansió del negoci, tot mantenint l’essència original de l’històric embotit.
− 1920 −
1975
La nissaga familiar Sendra preserva la seva continuïtat quan Joan Sendra, ja jubilat del tot, cedeix el negoci a Pau Arboix Pujol, un empresari reconegut del sector de l’embotit i propietari de la prestigiosa marca Bofill, amb la qual cosa s’assegurarà el manteniment de l’essència artesanal de la llonganissa. El 1978 es registra el logotip actual amb medalla Casa Sendra i, un any després, tota la producció canvia d’ubicació i es trasllada al número 23 del carrer Jacint Verdaguer de Vic, on hi ha la fàbrica que elabora Llonganissa Bofill, una marca originària de 1890.
1975
internacional
L’exclusivitat i l’excel·lència de Casa Sendra i la seva llonganissa adquireixen reconeixement internacional el 25 de setembre de 2006, quan la prestigiosa publicació francesa Le Guide des Gourmands distingeix la seva qualitat amb el premi “Coq d’Or” 2007. L’elaboració artesanal i el fet de ser l’única llonganissa elaborada sense additius, juntament amb els seus estàndards de qualitat, esdevenen els arguments principals perquè els experts francesos en gastronomia la distingeixin, cosa que potencia encara més el seu prestigi i la seva expansió. Aquesta distinció se suma a les cinc VVVVV, que reconeixen Casa Sendra com una de les impulsores de la reputació de Vic com a capital mundial de la llonganissa.
ARTESANIA
modernitat
El 5 d’agost del 2014, l’empresari David Garcia-Gassull, propietari de la firma d’embotits osonenca Can Duran, adquireix Sendra amb el compromís de mantenir l’exclusivitat de la llonganissa i, alhora, incorporar-hi noves tecnologies per complir amb les exigents normatives sanitàries, tot conservant, però, el procés artesanal i únic en la seva elaboració. Encara avui, la llonganissa Sendra preserva la seva singularitat, ofereix autèntiques peces d’artesania i de primera qualitat, continua una tradició centenària i posiciona la ciutat de Vic com un dels punts de referència en l’elaboració d’embotits.
2014
